tu- Viccionari, el diccionari lliure. La taverna. Canvis recents. Pàgina a l’atzar. n'. També usat com a proclític en alguns parlars. Usat després de preposicions. Concorda amb la primera personal del plural. Concorda amb la segona personal del plural. accentn. m. Elevació de to o d'intensitat amb què es pronuncia una síl·laba o part d'una síl·laba: el mot calendari té l'accent a la síl·laba da. També o accent tònic'>accent prosòdic,accent d'intensitat o accent tònic. Signe gràfic que es posa sobre la vocal d'una síl·laba portadora de l'accent tònic quan li correspon segons Elrelatiu àton "que". Pot introduir oracions adjectives de relatiu (amb antecedent explícit) especificatives, substituint persones o coses, amb les funcions de subjecte, complement directe i complement circumstancial de temps: La xica que acaba d’arribar és la meua germana. Les persones que acabem de veure son els meus veïns. Paraulesagudes amb accent: Paraules agudes sense accent: 2. La mare traurà el meu germà a passejar pel parc i jo els acompanyaré. Però abans de sortir acabaré els deures. Jugaré una estona pel parc i després, de camí de tornada, demanaré a la meva mare de passar prop de la construc-ció que hi ha al carrer de sota, on es veuen tot vós vos. Vós, amb accent, és la fórmula de tractament de segona persona que es fa servir per adreçar-se a algú a qui no es tracta ni de tu ni de vostè: Vós sou un mestre excel·lent. I vos, sense accent, és el pronom feble de segona persona del plural: Renteu-vos les mans. David Paloma i Albert Rico, No et confonguis! Diccionari de Engeneral els compostos següents s'escriuen sense guionet: 1. Els compostos cultes, que són aquells el primer element dels quals té una forma prefixada acabada en-o i de vegades en-i (com ara afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-).Per exemple: afroasiàtic, economicofinancer, fisicoquímic, Hiha una sèrie de mots que, tot i que segons les regles d'accentuació no s'haurien d'accentuar, porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre.La llista de mots que porten accent diacrític la formen quinze monosíl·labs d'ús freqüent: PÈL/ PEL. S'escriu amb accent, pèl (i la forma de plural pèls), quan significa 'filament o conjunt de filaments que creixen a la pell': › Un animal de pèl blanc.. I s'escriu sense accent, pel (i la forma de plural pels), quan es tracta de la contracció de la preposició per i l'article el: › Passarem pel Elsaccents diacrítics són accents que s’utilitzen per distingir dues paraules que si no fos per aquests accents s’escriurien iguals, Amb accent Es refereix a Sense accent Es 1 Els monosíl·labs només s'accentuen en els 15 casos següents, en què es fa servir l' accent diacrític per distingir significats ( taula ): 2. S'escriuen sense accent diacrític la 9G9P6JZ.